logo-interpunct.png

04 Traducció audiovisual y Accessibilitat

Des dels seus inicis, Interpunct està especialitzada en traducció audiovisual tant en l'àmbit de la subtitulació com en el del doblatge. Treballem amb estudis i cadenes nacionals i autonòmiques traduint, subtitulant i adaptant per a doblatge pel·lícules i sèries.

Perquè uns subtítols siguen de qualitat, han d'adaptar-se a una velocitat de lectura còmoda per a l'espectador. Uns subtítols molt ràpids o massa lents afecten negativament a l'experiència de l'espectador. A més de la velocitat de lectura, també tenim en compte factors com els plànols de la pel·lícula i el ritme dels diàlegs a l'hora de fragmentar els textos. 


Dins del servei de traducció per a doblatge incloem el pautat dels guions de doblatge i l'ajust dels textos a la boca dels personatges.

 

Per tant, deixem llest el guió perquè entre en una sala de gravació i que els actors de doblatge posen les seues veus als personatges.


Des de 2009 hem traduït centenars de curtmetratges, programes, sèries, pel·lícules de ficció i d'animació, tant per a públic adult com per a públic infantil. Quant al servei d'accessibilitat, Interpunct és l'única empresa de traducció audiovisual que oferix serveis d'accessibilitat integral en llengua valenciana.

audiovisual

Interpunct Traduccions

traducciones-accesibilidad.jpg

1. Llengua de signes

Este servei consta de dos intèrprets de llengua de signes que estan presents en el lloc de l'esdeveniment i s'alternen per a signar tot el que es comunique. A més de la interpretació en llengua de signes (LSE) este servei també consistix en la inclusió de la interpretació en la realització i la producció de DVD de l'esdeveniment o per a elaborar vídeos curts en web.

2. Subtitulació per a persones amb discapacitat auditiva

El subtitulat per a sords, a més d'informar el públic amb discapacitat auditiva del que es diu, també inclou tot el que este no pot percebre per si mateix: la forma en què es diu (to de veu, idioma), qui ho diu i el que se sent (sorolls ambientals, cançons i música).
Per al servei de Subtitulat per a sords, seguim les recomanacions de la norma UNE 153010:2012, Subtitulat per a persones sordes i persones amb discapacitat auditiva. Subtitulat a través del teletext, i que edita AENOR. L'objectiu d'esta norma és establir uns requisits mínims de qualitat i un grau raonable d'homogeneïtat en el subtitulat per a les persones sordes i persones amb discapacitat auditiva: format dels subtítols, velocitat d'exposició dels subtítols, informació sobre efectes sonors i música, etc.


Es realitza en directe i s'inclou en una projecció de primer plànol de ponents amb subtitulat i LSE inserides.

3. Estenotípia 

L’estenotípia és un mètode d'escriptura ràpida que permet transcriure el llenguatge parlat i convertir-lo en subtítols al mateix temps que l'orador està parlant. Per a això, s'utilitza una màquina d’estenotípia (un teclat sil·làbic) connectada a un projector, i un professional estenotipista (present en el lloc de l'esdeveniment o connectat per àudio en diferit) va teclejant el discurs en directe per a crear els subtítols. Actualment l’estenotípia és el mètode més eficaç per a l'elaboració de subtítols en directe, tant per la rapidesa de la creació dels subtítols com per la qualitat del resultat.

4. Subtitulat en directe

És un servei similar al de l’estenotípia però s'utilitza un teclat ordinari, per la qual cosa la creació dels subtítols és més lenta però el preu és molt més econòmic.

5. Reparlat

El reparlat permet crear subtítols en directe i projectar-los directament en la pantalla. El subtitulador o reparlador escolta la veu original i va dictant-li a un programa informàtic el contingut, repetint o tornant a formular el que sent, inclosa la puntuació. El que diu el reparlador va apareixent en la pantalla en forma de subtítols amb un retard de temps mínim.
Esta tècnica s'utilitza en l'actualitat sobretot per a crear subtítols per a sords en directe, però ja s'està començant a usar també per a subtitulat en diferit. Es basa en un sistema informàtic de detecció i desxiframent de veu i té més marge d'error que l’estenotípia però en determinats casos és més recomanable. TVE ja la utilitza fa uns anys en la subtitulació dels seus telenotícies i programes esportius.

6. Bucle magnètic

Un bucle magnètic o d'inducció és un sistema de so que transforma el senyal d'àudio que tots podem sentir en un camp magnètic que poden captar els audífons dotats de posició "T".
Aquests audífons tenen una bobina que transforma eixe camp magnètic novament en so dins de l'oïda de l'usuari, aïllat de reverberacions i soroll ambiental. El resultat és que l'usuari rep un so net, nítid, perfectament intel·ligible i amb un volum adequat.
Existix un estàndard internacional, IEC 60118-4, que regula i establix les especificacions tècniques que ha de complir un sistema d'inducció magnètica quant a intensitat de camp i resposta de freqüència.
Tots els llocs adaptats han d'estar senyalitzats amb la icona blava de l'orella i la lletra "T" perquè l'usuari sàpia de la seua existència i procedisca a triar la posició "T" del seu audífons. D'eixa forma, començarà a rebre el senyal auditiu a través del bucle.

7. Audiodescripció per a cecs

L’audiodescripció és una pràctica relativament nova destinada a les persones cegues o visualment discapacitades que consistix a aprofitar les pauses i silencis de la banda sonora de qualsevol producte audiovisual (programa de TV, pel·lícula, obra de teatre, etc.) per a afegir comentaris que ajuden el discapacitat visual a comprendre millor el text descrivint-li l'acció o el lloc en què es desenvolupa en l'escena, les característiques dels personatges, el seu vestuari, llenguatge corporal i les seues expressions facials.
Garantim la qualitat d'este servei seguint les recomanacions de la norma UNE 153020:2005, Audidescripció per a persones amb discapacitat visual: Requisits per a l’Audiodescripció i elaboració d’audioguies. 
Consistix en el servei d'una locució, bé en directe bé gravada, per a teatres, cinemes i esdeveniments. Es prepara el guió prèviament i en directe s'emet o es llança la locució pregravada.

8. Lectura fàcil

Es diu “lectura fàcil” a aquells continguts que han sigut resumits i realitzats amb llenguatge senzill i clar, de manera que puguen ser entesos per persones amb discapacitat cognitiva o discapacitat intel·lectual.
No s'ha de confondre la utilització de llenguatge senzill i clar amb la utilització de llenguatge infantil o massa col·loquial. El tret essencial és que la informació no siga confusa i que estiga ben estructurada.
Este tipus de textos en lectura fàcil no només va dirigit a gent amb discapacitat, sinó també a persones amb baixa formació en lectoescriptura.

9. Pictogrames

Un pictograma és un signe que representa esquemàticament un símbol, objecte real o figura. És el nom amb el qual es denomina als signes dels sistemes alfabètics basats en dibuixos significatius. Un pictograma hauria de ser enterament comprensible amb només tres mirades. En el disseny d'un pictograma han de suprimir-se tots els detalls superflus.
En l'actualitat és entès com un signe clar i esquemàtic que sintetitza un missatge sobrepassant la barrera del llenguatge amb l'objectiu d'informar i/o senyalitzar, i també facilitar la comprensió de persones amb discapacitat

10. Senyalètica accessible

En el dia a dia, la senyalètica està present en el dia a dia des del treball, l'oci i el carrer. Esta senyalètica té com a finalitat orientar i informar la persona que la percep, generalment a través de la vista. Esta informació no sol estar accessible per a persones amb discapacitat visual, ja que perquè la senyalització siga autènticament efectiva, ha de tindre en compte les peculiaritats tant de les persones que tenen reduïda la visió com les d'aquelles que són cegues.


A la senyalètica accessible la informació ha de ser concisa, bàsica i senzilla. Sempre que siga possible, ha d'incloure el format visual i el tàctil (Braille i macrocaràcters en relleu) i situar-se en l'àrea més ergonòmica.

11. Formació en accessibilitat a la comunicació

La posada en marxa de les mesures d'accessibilitat és un procés legislat clarament a partir de la Llei LISMI de l'any 1982 i des d’aleshores s'han produït molts progressos en este sentit, principalment en l'àrea urbana i arquitectònica. 
L'accessibilitat legislada fa més referència a la relacionada amb els transports, raó per la qual l'accessibilitat relativa a la comunicació ha quedat relegada a un segon pla i no s'ha acabat d'implantar en el sector públic ni el privat. 
En este sentit s'oferirien cursos de formació per a treballadors públics i privats que s'encarreguen de la comunicació o del tracte amb el públic.

12. Assessoria tècnica per a accessibilitat física

L'article 9 de la Constitució Espanyola exigix als poders públics garantir el màxim benestar de vida a tots els ciutadans, facilitant al seu torn la seua participació en la vida política, econòmica, cultural i social. Així mateix, la Constitució, en el seu article 49, tenint en compte l'existència en la nostra societat d'un cercle considerable de ciutadans que tenen algun tipus de discapacitat física, psíquica o sensorial, preconitza una política de previsió i integració d'estes persones

13. Realització de projectes integrals en Comunicació

Per a projectes d'espais públics i privats de grans dimensions, com centres comercials, estacions, aeroports, etc. que vulguen oferir una accessibilitat total o parcial a usuaris en senyalètica, videoprojeccions, espots, apps, etc.
Este servei abasta el propi disseny universal, en cas de ser un projecte de nova planta, un procés d'estudi dels continguts audiovisuals, processos de la comunicació present i una proposta de millora seqüenciada per fases per al compliment de la Llei 1/1998 del 5 de maig d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació de la Comunitat Valenciana, desenvolupada pel Decret 39/2004, del 5 de març.