Autor: Albert Bellés i Chorva
Temps de lectura: 2 minuts.
Sovint el doblatge és perseguit per una popular corrent de cert desprestigi i tothom sol sumar-se a l’atac en massa. Tothom defensa la versió original en detriment del doblatge, però el que potser no sap molta gent és com de complex n’és el procés i que darrere d’un producte audiovisual doblat n’hi ha molta feina, que la cadena és llarga i les seues baules són llocs de treball en mans de vertaders professionals.
En primer lloc, el doblatge comporta la traducció d’un text, que sempre ens ajuda a fer accessibles altres realitats socioculturals en llengües que no sempre coneixem o dominem, però després n’hi ha altres parts implicades com l’ajust i el pautat, que no són tan conegudes.
Una professora va dir una vegada que ajustar és fer gimnàstica amb les paraules i la nostra companya Tamar Arenas diu també que ajustar és crear la il·lusió que els personatges parlen una llengua que no és l’original de l’audiovisual. D’alguna manera, ajustar és encaixar el text traduït en les boques, que els diàlegs sonen naturals, que pareguen genuïns en eixa nova llengua. En resum, que parega que el text haja estat concebut en eixa llengua d’arribada. Ajustar és sens dubte un art, amb molta tècnica i, la veritat és que té molt d’artesà. És com una tasca d’orfebreria, on minuciosament cal unir totes les peces perquè res cride l’atenció.
Després de la traducció i l’ajust arriba el torn del pautat. I el pautat consisteix en la divisió del text en takes o preses, generalment de deu línies com a màxim, on cada personatge no pot superar-ne més de cinc. Els takes venen determinats pels temps, per les pauses i pels canvis d’escena o seqüència, però sens dubte, són una eina molt útil per al director de doblatge i per als actors involucrats, ja que gràcies als takes saben quan han de gravar en sala, així com quines seran les escenes en què la seua veu insuflarà una nova vida al material audiovisual d’origen.
Potser el debat no seria si doblatge sí o doblatge no, sinó més aviat bon doblatge o mal doblatge. I ací, a la Comunitat Valenciana, tenim molts bons professionals, una indústria ben sòlida de traductors, ajustadors, tècnics, actors i directors de doblatge: les diferents baules que conformen la cadena encarregada d’aconseguir l’excel·lència en el producte final. I, per què no poden conviure les versions originals amb les doblades? No tot el món sap idiomes i, a banda, ambdues versions, l’original i la traduïda, ben bé poden ser complementàries. No sempre abelleix consumir versions originals. De vegades el cos també et demana seure tranquil·lament i gaudir d’una bona versió doblada en la teua llengua materna.